Crec que potser en els últims temps es més una desavantatge que un avantatge, encara que hi hagi molta gent que no ho cregui així. Des de que neixes estàs observat per la opinió pública, tothom sap qui ets i volen saber que seràs. No pots donar cap pas en fals o serà comentat de la manera més jocosa per aquells que et volen mal, sembla ser la majoria, espero que al final de l’escrit no sigui així.

Que la vida se’ns a ficat dura, hem de lluitar, però molts dies no pots o no vols i te’n recordes del Joan, del meu germà, que ens donava forces i sobre tot amor i amistat. Com tots nosaltres hi era en tots el moments bons i dolents. Els 70, els 80, els 90, ara, tots. I abans hi eren i m’agrada imaginar des d’abans de l’Arc de Barà. Virgilis sempre n’hi ha hagut en aquest poble i espero que sempre n’hi hagin. Ell tot sol organitzava un Rally, em deixava bocabadat, era el president, secretari, tresorer i vocal del Motor Club Roda de Barà. Tenia molta força i es buidava en tot el que feia. Potser ens ve geneticament, ma mare sempre ha estat en tot i no ha parat mai i mon pare el recordo treballant sempre a la cantera i ara l’hort, per cert feines dures les dues.

A Roda en aquests 30 anys hem passat de 200 a 5.000 habitants, es normal que tothom no ens conegui com el que érem però tampoc volen saber com som. Potser es per la nostra forma de fer les coses no ens agrada fer soroll, destacar per sobre de ningú, sempre compartim els triomfs i assumim les derrotes com nostres. Volem ser positius encara que la vida s’hagi tornat negre. La pressió la deixem de banda. Fa molts anys que es fan coses en aquest poble, i no vull dir que tot ho fem nosaltres, però alguna cosa hi tindrem que veure.

La meva germana, Cori, va començar a finals dels 80, l’Associació Juvenil Cucarull, llavors es deia Pa Torrat i eren quatre joves, els qui havia a Roda en aquella època. Van crear unes bases d’innovació i sobretot de creixement positiu pel poble. Ara encara a molta gent li costa entendre la Empalmada com el que és un festa i res més, imagineu-vos fa vint anys. A més a més van venir la Botifarrada de l’onze de setembre, el Carnaval i moltes altres festes que es van crear i no van arrelar. L’implicació de la Cori ha estat màxima amb el jovent i amb el poble. Les tradicions no es van deixar de banda, la Cavalcada, el Pa Beneit, agradi o no agradi s’havia d'unir modernitat i antiguitat.

Sempre m'he sentit molt orgullós d’ella i del meu cognom. I ara més que mai el defenso tot el que puc però sempre hi haurà algú que no li vingui bé i s’haurà d’assumir. Els que estigueu a prop de nosaltres, voteu a qui voteu, tan m’ha fa, digueu contra l’assetjament que patim, “Jo també sóc Virgili”.

Sergi Virgili Biosca
President de l'Associació Juvenil Cucarull
Roda de Barà 2008